Capilla de Santa Eugenía de Gomar - historia


Capella preromànica d'una sola nau.
La part més conservada és l'absis, a llevant, de planta rectangular d'uns 3 x 2 m amb volta de mig punt al que s'accedia per un esglaó de gres vermell que encara es conserva igual que una part de la teulada a dues vessants sense ràfec. També conserva el paviment de rajola decorada amb quatre barres verticals.
Actualment l'absis esta cobert per una estructura de fusta a dues vessants modernaEs conserven uns 3,5 x 5 m del mur de tramuntana i gairebé res del mur sud. La nau, més alta que l'absis, era coberta segurament per una encavalcada de fusta.
Hi ha una petita part del mur de migdia on es pot entreveure un espai que correspon a la porta oberta al s. XVIII i que, molt possiblement, va substituir la primitiva.
L'aparell és de pedres irregulars (gres i tosca) però ben disposades en filades iguales.
L'església havia tingut el cementiri a prop en època medieval. En la prospecció del terreny s'han observat restes òssies i en l'excavació arqueològica d'urgència realitzada al Mas del Gomar, situat a pocs metres de l'ermita, l'any 2003 van aparèixer tombes de fossa simple algunes amb coberta de lloses a doble vessant amb inhumacions de cronologia Alt Medieval i vinculades a Santa Eugènia.
Les restes dels murs i de l'absis indiquen que és una capella pre-romànica única en la seva tipologia dins del Moianès.
Es té constància que els voltants de l'ermita estan plens d'enterraments, ja que superficialment es poden observar restes òssies que podrien abastar una cronologia del S. X fins al S. XVIII.
Recentment han aparegut restes d'un absis semicircular a la façana de tramuntana (perpendicular a l'actual) de cronologia anterior a l'estructura del mur encarat al nord (pendent d'estudi).
A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Capella de Santa Eugènia del Gomar i la cronologia donada és S. X d'estil preromànic.
Història
L'església de Santa Eugènia del Gomà apareix documentada en un document de l'any 951, quan Guibert ven a Radulf, el bisbe de la Seu d'Urgell, terres i vinyes que tenia a Sentfores i a Ferrerons.
Durant els segles XI i XII va funcionar com a parròquia dins el terme de Moià.
A partir dels segles X-XI les zones que estaven al voltant de l'església es convertiran en espais protegits en els quals s'hi emmagatzemaven productes i excedents agrícoles. És per això que hi ha una relació directa de l'església amb les sitges trobades al mas del Gomà.

Al S. XIII Santa Eugènia del Gomar perd funció com a parròquia i funcionarà com una simple capella de la parròquia de Santa Coloma Saserra fins l'època Moderna.

El culte va cessar al s. XVII.
El 1878 es documenta la darrera referència de l'església quan és agregada a la parròquia de Collsuspina.